Balada 17
31 FAM
Vaig aprendre a adormir-me als teus braços
Ara ja no sé com es dorm
Vaig aprendre del terra aixecar-me
Fumo per agafar la son
Vaig aprendre dels cops I la vida
El dolor em va ensenyar a ser més fort
Vaig prometre cuidar-te per sempre
Encara que em trenquessis el cor
I em deia, que triomfaria I ho sabia
Va donar-me tot el que tenia perquè hi confiava
I ella que era de la jungla com diria Drake
Com Diseny, vas complir-me fantasies
I és que aquell pussy tant bo
Li donaria tot el guala
Havana club dins el carro
Mentre sona una balada
De com et conec, de com et vull lliure
De la vida que vem construir, de les coses que et feien riure
Vull veure com es fa vella
Acariciar-li cada arruga de la cara
A la merda si no hi ets, ni joies ni fama
Fa temps que no m’interessa una vida sense ella
Tots els camins a Marbella
Tu vas cobrir I curar-me totes les meves ferides
Si consideres que tothom és igual
Tas renunciant a trobar algú millor amb qui compartir la vida
