Alpinistes-samurais
Antònia Font
Un cigarro, un tallat,
No són temes de gran densitat, giren es ventiladors.
Una falta personal, tantes baixes en es meu sofà,
Mil-cent-cinquanta condons.
Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d'acabar.
Un principi d'estació, de cabines per telefonar,
Xerrava amb es contestador.
Un indici de final, previsions males de calcular.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d'acabar.
I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror,
I un pern de satèl.lit travessa paisatges
I capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot,
Ses albes vesteixen sa pura matèria
Des gremi de sa construcció.
Una foto, manatials, aumentam es nivell d'expulsions,
Beus aigua des meus grifons.
