Viure Sense Tu
Antònia Font
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
Manuals de geografia,
Cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d'alens que se trobaven,
De cabells que s'embullaven,
De mans i de perfums.
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
Eren gustos que nedaven
Entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
Sa teva mirada
Que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
Que se diu felicitat,
Primavera i trinaranjus
Amb qui més has estimat,
Te regal sa meva vida
I sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar i me mires
Tan a prop que me fa mal,
Que surt es sol i encara plou,
Que t'estim massa i massa poc,
Que no sé com ho hem d'arreglar,
Que som amics, que som amants.
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
Manuals de geografia,
Cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d'alens que se trobaven,
De cabells que s'embullaven,
De mans i de perfums.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
Eren gustos que nedaven
Entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
Sa teva mirada
Que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
Que se diu felicitat,
Primavera i trinaranjus
Amb qui més has estimat,
Te regal sa meva vida
I sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar i me mires
Tan a prop que me fa mal,
Que surt es sol i encara plou,
Que t'estim massa i massa poc,
Que no sé com ho hem d'arreglar,
Que som amics, que som amants.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
Que se diu felicitat,
Primavera i trinaranjus
Amb qui més has estimat,
Te regal sa meva vida
I sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar i me mires
Tan a prop que me fa mal,
Que surt es sol i encara plou,
Que t'estim massa i massa poc,
Que no sé com ho hem d'arreglar,
Que som amics, que som amants.
Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.
