Quan Caminaven
Aspencat
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència
Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina fermament
I transforma aquest present
El cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d'estellés
Veig murals a les parets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència
Fins un nou combat
Quan l'albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys I les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger
Davant les torres de serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d'una valència
On sona la freqüència del cor de benimaclet
Amb tereses I bassets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència
Fins un nou combat
Es difícil oblidar, les façanes d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
I el futur d'aquells infants que miraven als estels
Il·lusions d'un gran present!
Tu I jo som rebels del temps I la distància
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Poetes d'esta nit, pintors del nostre llit
Les coses imposibles d'explicar d'aquesta ciència
Tu I jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia
D'amors impossibles som la paradoxa
Som pretèrits imperfets de la nostra història
Som aquell record inoblidable en la memòria
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de valència
Quan tu I jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència
