Somnis de La Plaça Rovira

Luis Eduardo Aute

De vegades els somnis
Viuen la realitat
I a l’invers hi ha vida
Que fa real lo somniat
Com aquesta nit dolça
D’un agost d’envelats
Pels carrers fent la festa
Que em recorda al passat
Que em recorda al passat

Un passat com un barri
De futur sense espills
On van viure els meus avis
On van néixer els seus fills
Tinc records del meu pare
Quan després del treball
Ens baila em a veure
Les orxates de’n Vall
Les orxates d’en Vall

Plaça Rovira
Vella Plaça Rovira
Del meu barri de Gràcia
I el meu cor adormit
I el meu cor adormit
Plaça Rovira
Em bategues guspires
D’un foc que ja era cendra
I més que fum
Ets tota llum
Aquesta nit

I a la nit ens anavem
Per canviar un poc d’ambient
Fins al bar Comulada
El Palau de’n Climent
On les ensaladilles
De la seva patent
Feien que el tast dels somnis
Fos un gust pel clent
Fos un gust pel Client

La farmàcia de’n Pere
I el quiosc deien, prou!
A tancar que ja arriba
El darrer treinta-nou
I el cinema Rovira
Fou un somni guarnit
Amb Charlot fent rialles
Pels grans i els més petits
Pels grans i els més petits

I al primer son del somni
Quan el temps va partir
El meu pare em deia
‘Anem a casa a dormir’
I en silenci tornavem
Lentament cap amunt
A la torre dels avis
I tots els seus difunts
I tots els seus difunts

I entre el pou i les pedres
Del jardí de Massens
La galàxia ens plorava
Pluges de Sant Llorenç
I el meu pare em parlava
Assenyalant-me el cel
‘Fes-li abans dels teus somnis
Un petó al teu estel
Un petó al teu estel’