El president

Tenim un president
que no ens el mereixem
llegeix el diari Avui, porta barretina,
puja al Pedraforca tot xiulant
La Santa Espina.
De dia és president,
de dia és honorable,
de nit quan no hi ha gent
si li creuen els cables.

I a Sant Jaume tots els dies
poc després que es pongui el sol
no vegis quines orgies
munta el president Pujol.
I cardant pels despatxos,
fent-se palles al balcó,
tots els consellers borratxos
o bé amorrats al piló.
A la Marta la florista
me li fot algun polvet
i ella no aparta la vista
d´aquell lliri sempre dret.

JORDI PUJOL, SEXE, DROGA,
I ROCK´N´ROLL

Amb en Lluís que pren-amfetes
van de tripis fins al cul
i es fan un munt de petes
de marihuana i de ful.
Duran Lleida i Cullell
fan el que en Jordi els mana
no duen coca de forner
duen coca colombiana,
i els veig tan feliços
quan la coca han esnifat
tot corrent pels passadissos
de la Generalitat.

En contra del que semblava
ni sardana ni gregorià
a en Jordi el que li agrada
és el hard-core i l´ska.
En Pujol a la guitarra
amb perruca fins als peus,
Roca tica ka bataka,
Gasòliba fa les veus.
En Maragall d´enveja es mor
des d´allà l´Ajuntament
en sentir-los tocar el rock,
el rock del President.