Judit
Joan Dausà
Un missatge d’algú que no conec
Diu que fa temps que mor
Per veure’ns un moment
Que com ho tinc demà a la tarda
Per quedar a algun bar de Gràcia
Un petó, Judit
I de cop s’atura tot
Noto que em rebenta el cor
I l’endemà et trobo a la barra
Tal i com et recordava, estàs igual
Doncs tu has millorat
I tontament passem la tarda
Explicant-nos mil batalles
I entre birres em dius d’anar a sopar
Jo només penso
No em miris així, no em miris així
Que m’explota el cap
Que saps que em moria per tu
I per viure junts
Les coses tontes i subtils
I alguna bomba del destí, junts
I no sé com, però som a taula
Amb el vi que t’agradava
I deixes caure que et vas equivocar
Que saps molt bé que és massa tard
I no pretens trobar-me allà
Però simplement, m’ho volies explicar
I em busques una mà
No em miris així
No em miris així
Que m’explota el cap
Que saps que em moria per tu
I per viure junts
Les coses tontes i subtils
I alguna bomba del destí, junts
I se m’escapa aquell petó
Que no sabia que et guardava
I l’abraçada ens porta a casa
Que baixi algú i ho aturi ara
Que et juro que no puc
Et juro que no vull
Tornar a oblidar-te
Que et juro que no puc
Et juro que no vull
Tornar a oblidar-te
No em miris així
No em miris així
Que m’explota el cap
Que saps que em moria per tu
I per viure junts
Les coses tontes i subtils
I alguna bomba del destí, junts
Jo, mai, mai he pensat que seria més feliç el teu costat (Judit)
