Quan Ens Creuem
Joan Dausà
No puc recordar quantes vegades dec haver imaginat
Que abans d'arribar al replà
L'ascensor s'aturava I quedàvem tancats fins l'endemà
Que despertàvem com dos amants
No puc ni comptar quantes vegades dec haver somiat
Que saltava del terrat
Per rescatar-te de les mans d'un covard que al pis de baix
Està a punt de deixar-te anar
Quan ens creuem I veig que em veus
El meu destí es posa dempeus
I amb un sol gest atura el temps
I t'aplaudeix però tu no el sents
T'he de confessar que hi ha dies que em llevo tres quarts d'hora abans
I vaig a comprar el pa
Al forn de davant d'on esperes el tram, per un instant
Per saludar-te mig tremolant
Quan ens creuem
Quan ens creuem
Quan ens creuem
Quan ens creuem
I veig que em veus
El meu destí es posa dempeus
I amb un sol gest atura el temps
I t'aplaudeix I abans que es fongui tot el gel
Et confessa algun secret
Que tothom sap però tu no el sents
