Que No S'acabi Mai
Joan Dausà
En la línia de sortida
Faig estiraments I miro fixament
La cinta horitzontal d'allà al final
Per primer cop
Tinc la certesa que, abans de caure mort
Avui, per fi, la trenco jo
Quan sigui a terra I tothom em miri a mi
I els fotògrafs se m'acostin I m'agafin de perfil
Hi haurà algun periodista d'un diari nacional
Que escriurà que el campió, estirat sobre la pista, tremolava I repetia
Que no s'acabi mai
Que no s'acabi mai
Que no s'acabi mai
Que no s'acabi mai
En aquesta cambra, amb parets de color blanc
M'ajudes a vestir-me I m'has fet recordar
La pista d'atletisme I aquell precís instant
En la línia d'arribada on, immortal, tremolava I repetia
Que no s'acabi mai
Que no s'acabi mai
Que no s'acabi mai
Que no s'acabi mai
