Tendresa
Joan Dausà
Aquest camí que deixo enrera és llarg
Però em vull lleuger del seu bagatge
Que res no em valen tants d'atzars
Ni els vells camins, ni el blau del mar
Si dintre seu no sento com batega, hi batega
El fràgil art de la tendresa
Del teu amor ho espero tot I tant
Que en faig un cant pel meu capvespre
Estimo l'ànsia dels teus ulls
L'impúdic arc del teu cos nu
Però amor t'estimo encara més I sempre, més I sempre
Sabent-te esclau de la tendresa
Del dolç batec de la tendresa
Que espera
La tendresa
Que exalta
La tendresa
Que ens cura quan fa por la solitud
El món que visc sovint no el sento meu
I sé els perquès d'una revolta
Misèria I guerra, fam I mort
Feixisme I odi, ràbia I por
Rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena
Però tot d'un cop... Ve... La tendresa
Ah, si no fos per la tendresa
Que espera
La tendresa
Que exalta
La tendresa
Que estima quan fa por la solitud
