Quan Érem Infants
Joan Manuel Serrat
Quan tu duies trenes, quan jo era un vailet, no hi havia penes, no feia mai fred. Amb una joguina buscàvem la pau. Tu amb la teva nina, jo amb el cavall brau. Ning, nang, com ressona la campana gran...! Records d'hora bona se'n vénen, se'n van...! D'un vaixell corsari jo era el capità; de paper de diari el vaig fabricar. Collars i corones lluïes, gentil; eres reina a estones, o captiva humil. Ning, nang, com ressona la campana gran...! Records d'hora bona se'n vénen, se'n van...! Per Nadal nevava, cantàvem cançons; la mare ens donava neules i torrons. Un bri d'esperança i ens vèiem pastors, un buf de gaubança: àngels bufadors. Ning, nang, com ressona la campana gran...! Records d'hora bona se'n vénen, se'n van...! Eren temps feliços. No ens calla més que caramels i anissos i jocs falaguers. Rèiem i fremíem, sabíem somiar.
El niu el teníem dalt del campanar. Ning, nang, com ressona la campana gran...! Records d'hora bona se'n vénen, se'n van...!