La Mort De L'avi
Joan Manuel Serrat
No hi ha rialles, sols hi ha plors. No hi ha cançons, sols hi ha gemecs. Sembla que tot vagi de dol en aquest racó mariner. A la taverna, els pescadors estan tots muts, no diuen res, i les comares, a l'església, preguen per l'avi. Tothom anirà a l'enterrament, tothom dirà: «què bo que era!»
Tothom sabrà parlar-ne bé, potser algú plorarà de pena. Però no d'amor, perquè, al vell, d'amor, tan sols li'n van donar la barca, el cel i els aparells, la xarxa, el vent i el blau del mar. L'endemà tot ha canviat, car ningú no pensa en el vell.
Els pescadors són a la mar, els minyons juguen pel carrer. Però a la platja, plena ahir, sols una barca hi ha restat, amb una xarxa que mai més no tornarà a besar la mar. No tornarà a besar la mar, mai més.