Sempre Em Sento Atret Pel Teu Somriure

Sempre em sento atret pel teu somriure
I pel teu cor que m'il·lumina
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor
Dona'm la mà

Quan et vaig conèixer
Vaig recordar imatges
Que em guardava dins el cor
Des que era petit
Vols ballar amb mi en aquest difícil camí
De llum I ombra?
Encara m'estimes?
Vols que continuem el viatge junts?

A vegades vull mirar
Enrere, a vegades vull mirar
Cap a una altra banda
Però lluitaré amb amor, coratge I orgull

Sempre em sento atret pel teu somriure
Que és un racó immens d'esperança
En aquest univers
Tots busquem l'eternitat
Encara que faci veure que no m'importes
La veritat és que t'estimo molt
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor
Et dono la mà

Em preocupa que visquis tan de pressa
Això fa que estiguis de mal humor
Tot I que sé que pots fer
Tot el que et proposis
El que fas em fa perdre el món de vista
Encara m'estimes? Vols que ens perdem
Que ens perdem
En la immensitat de l'oceà?

T'he de dir tantes coses
Però, ara que estem sols, no sé com fer-m'ho
No sé per on començar
No em surten les paraules, no sé què dir

Sempre em sento atret pel teu somriure
No sé per què, però ara m'adono
Que tinc ganes
De trucar-te I parlar amb tu
Encara que faci veure que no m'importes
La veritat és que t'estimo molt
Escapem-nos més enllà de l'horitzó
Dona'm la mà

Sempre em sento atret pel teu somriure
Que és un racó immens d'esperança
En aquest univers
Tots busquem l'eternitat
Encara que faci veure que no m'importes
La veritat és que t'estimo molt
Escapem-nos d'aquesta immensa foscor
Et dono la mà