Cançó de Suburbi
Toti Soler
M'estimo l'horta escanyolida
Que de la fàbrica es ressent
I em plau voltar la meva vida
D'aquest paisatge indiferent
I em plau l'estona virolada
Gent d'amanida i berenar
Una donzella espitregada
I una cançó que fa plorar
I l'home humil que a l'aire ensenya
Un front valent i un ull esclau
I va amb la gorra i l'espardenya
I el farcellet i el vestit blau
Aquí jo veig que el món se m'obre
Fred i terrible com la mort
I és tan mesquina i és tan pobra
La campaneta del meu cor!
Dels llagoters fuig la corrua
I en el meu rostre no hi ha vel
I em puc mirar l'ànima nua
Sense cap mica de recel
Estimo l'horta desolada
El presseguer ensopit que es mor
I l'arengada platejada
Porró de sang, tomàquet d'or
Jo vaig seguint la vostra dèria
Homes estranys de bones dents
Que tornareu a la misèria
Una miqueta més contents!
Durin els mals, durin les penes
Llàgrima, rosa, perla i bes
Duri aquest cor i aquestes venes
Duri aquest ull que no veu res
Vestit encès que el goig estripa
Dansa per mi! Home lleial
Vine, fumem la nostra pipa
Damunt de l'herba virginal
Digue'm les vives meravelles
Del teu treball, del teu turment
Sota el concert de les estrelles
Anem fumant tranquil·lament