AVANT

Un senyor que s'oxida al sofà
Una ment que no troba la boca
Una vida que no sap parlar
Un profeta més de la derrota
Un patriota de la soledat
De deixar-se dur, una mascota
Un imbècil amb autoritat
Un sacríleg de la integritat
Cauen les filles anònimes: Mort natural
Fallen les forces, clima hivernal
Tristes i anades, quina postal
Lluny de les llums, dels pedestals
Sense homenatges ni flors en corones
Com si sols foren persones normals
Com si en un món de misèria i de runes
Fora bonic oblidar

S'ha intoxicat la mollera
S'han oblidat d'estimar
De vore tan gran la bandera
La vista es comença a cansar
S'ha intoxicat la mollera
S'han oblidat d'estimar
I ara respirar és una quimera

Però estaran
Les nostres sempre estaran
Com pedra dins la sabata
Com la palmera que aguanta l'huracà
I allà estaran
Fent burla i fent sacrilegi
Per sempre bruixa i heretge
Sempre a la contra i avant!

Pregueu-li a l'amo que entenga la joventut
Que se'ls perdone este suïcidi prematur
La seua sort no és vostra, però l’enterro costa
I els han cobrat la medicina i el taüt
Cauen herois baix el pes de la fe en la divisa
Orfes d'amor omplin la misa
Ixen les hordes de les cavernes
Guarden la merda baix la catifa
I, com sempre, pagues tu la seua festa
El resultat era un, la jugada era perfecta